Proposta didàctica:

El o la mestra explica aquest conte, els nens i nenes l’han d’acabar. Pot ser de forma col·lectiva, en petits grups i/o individual en un full escrit.

Si els nens i nenes són molts menuts se’ls pot fer algunes preguntes i que facin un dibuix.

 

nevaMiradalt eś un poble una mica llunyà i força aïllat hi viuen unes 200 persones. Totes treballaven i entre tots i totes aconseguien ser força feliços.

La Sra Rosalia va cobrar una gran herència, i va pensar: – Ja no cal que treballi més, ara que tinc molts diners , ho podré pagar tot sense treballar.

En Marià, que era el forner va pensar: – Com que la Rosalia té diners, faré menys pa i apujaré el preu, així, treballant una mica menys guanyaré el mateix o potser més.

La Roser, ja no podia pagar el pa, i va començar a passar gana, i també en Ramon, que venent roba ja no li donava per pagar el pa. Aquest va decidir apujar la roba, i va arribar un moment que només feia roba per la Sra Rosalia.

També el fuster només va treballar per la Rosalia, ja que va voler canviar tots els mobles.

Tot això li va començar a agradar a la Sra Rosalia, i va pensar, abans de què se m’acabin els diners, els faré treballar. Sí, sí, ho heu sentit bé. Va fer treballar els diners.

I com treballen els diners; Van a fer pa? Els mobles?…. Els diners només treballen especulant. Així que va comprar totes les vaques del poble, i va posar el preu de la llet molt alt. 

La Roser, pobreta, no podia pagar el pa i ara havia de passar amb la meitat de la llet.

 

I a partir d’aquí, com es podria fer perquè la gent de Miradalt recuperi el benestar que van perdre quan la Sra Rosalia va cobrar l’herència